L'estaca
Lémbrome cando era nova, que... gostaba de escoitar a Lluis Llach
(versión traducida ao final)
L'ESTACA
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
--------------------------------------------------------------------------------
A ESTACA
(L'ESTACA)
O vello Siset falábame
ao amencer, no portal,
namentres agardabamos a saída do sol
e víamos pasar os carros.
Siset: ¿Non ves a estaca
á que estamos todos atados?
Se non conseguimos liberarnos dela
nunca poderemos andar.
Se tiramos forte, farémola caer.
Xa non pode durar moito tempo.
Seguro que cae, cae, cae,
pois debe estar xa ben apodrecida.
Se eu tiro forte por aquí
e ti tiras forte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
e poderemos liberarnos.
¡Pero, pasou tanto tempo así !
As mans estanseme esfolando,
e en canto abandono un instante,
faise máis grosa e máis grande.
Xa sei que está apodrecida,
pero é que, Siset , pesa tanto,
que ás veces abandónanme as fuerzas.
Repíteme a túa canción.
Se tiramos forte...
O vello Siset xa non di nada;
levouno un mal vento.
- el sabe cara a donde -,
namentres eu continúo baixo o portal.
E cando pasan os novos mozos,
alzo a voz para cantar
o último canto que el me ensinou.
Se tiramos forte...
(versión traducida ao final)
L'ESTACA
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
--------------------------------------------------------------------------------
A ESTACA
(L'ESTACA)
O vello Siset falábame
ao amencer, no portal,
namentres agardabamos a saída do sol
e víamos pasar os carros.
Siset: ¿Non ves a estaca
á que estamos todos atados?
Se non conseguimos liberarnos dela
nunca poderemos andar.
Se tiramos forte, farémola caer.
Xa non pode durar moito tempo.
Seguro que cae, cae, cae,
pois debe estar xa ben apodrecida.
Se eu tiro forte por aquí
e ti tiras forte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
e poderemos liberarnos.
¡Pero, pasou tanto tempo así !
As mans estanseme esfolando,
e en canto abandono un instante,
faise máis grosa e máis grande.
Xa sei que está apodrecida,
pero é que, Siset , pesa tanto,
que ás veces abandónanme as fuerzas.
Repíteme a túa canción.
Se tiramos forte...
O vello Siset xa non di nada;
levouno un mal vento.
- el sabe cara a donde -,
namentres eu continúo baixo o portal.
E cando pasan os novos mozos,
alzo a voz para cantar
o último canto que el me ensinou.
Se tiramos forte...
1 comentario
Pochi -